Ciutats de colors i III. Tres ciutats verdes.

Aquí us porto l’última entrega d’aquesta col·lecció d’articles dedicats a ciutats de colors. En el primer d’ells us vaig parlar de tres ciutats blanques: Udaipur, Stavanger i Oia. En el segon vàrem repassar tres ciutats de color rosa: Jaipur, Tolosa i Petra. Ara, per acabar, la meva proposta és parlar de tres ciutats en les que domina el color verd. Potser et sorprengui la meva elecció ja que cap de les tres ciutats estan habitades: unes perquè ja ho van van estar a l’antiguitat, com és el cas de Machu Pichu i de Tikal; la tercera, en canvi, perquè mai ho ha estat: Gwanggyo, a Corea del Sud, un projecte arquitectònic encara per començar.

1_ MACHU PICHU

Ja han passat uns quants anys des del meu primer viatge al Perú, però recordo amb gran nitidesa la visita a Machu Pichu. I recordo la sensació de sentir-me sobrepassat per la magnitud de tot el que m’envoltava.

Machu Pichu (que significa Muntanya Vella) és un emplaçament formidable, de complicat accés, que s’alça 2.490 m. sobre el nivell del mar. La vegetació acoloreix tot el paisatge i li dóna forma.

La seva construcció s’atribueix a Pachacútec, primer inca del Tahuantinsuyo, l’any 1.450. Pel que sembla va quedar impressionat per l’emplaçament, després de conèixer-ho en una de les seves campanyes. Va encarregar construir-hi edificis per a ús civil i religiós. A partir de llavors, tant durant la conquesta espanyola com durant el període colonial, l’emplaçament va anar quedant en l’oblit, freqüentat per alguns indígenes que utilitzaven les terrasses per plantar les seves collites. Posteriorment, al 1.912, l’arqueòleg nord-americà Bingham va tenir coneixement de la seva existència i va començar una excavació. Amb la publicació l’any següent del seu article a la revista National Geographic, Machu Pichu es va donar a conèixer a la resta del món.

Per poder-hi accedir cal obtenir prèviament un tiquet. Només el venen en els establiments autoritzats pel Govern, ja que hi ha un aforament diari limitat a 2.500 persones. Has de tenir en compte que aquests tiquets no s’expenen a l’accés al parc, sinó que s’ha de comprar amb anterioritat.

Per poder arribar a Machu Pichu una de les possibilitats més interessants és contractar una trekking de quatre dies a través del Camí de l’Inca. Es pot fer des del Piscacucho, creuant el pont penjant del riu Urubamba, o bé des de les ruïnes de Qoriwayrachina. Una altra de les opcions, és comprar un bitllet de tren o d’autobús que et porti a Aguas Calientes, la porta d’accés al Parc Nacional. Des de Aguas Calientes hi ha diferents mitjans de transport a la teva disposició. O bé l’autobús (amb horaris entre les 5,30 i les 17,00h), o trens amb variades categories i, com és lògic, amb diferents preus. Destaca el Hiram Bingham, considerat un dels 5 trens més luxosos del món.

El recinte és bastant extens, pel que has de prendre’t el teu temps per poder recórrer el i visitar el Temple del sol, la Residència Reial, la plaça Sagrada o el seu Intihuatana (la pedra on s’amarra el sol). Aquest és un dels llocs més estudiats de Machu Pichu. L’Intihuatana és un petit monòlit cúbic de granit amb una base d’uns 8 m2. S’ha comprovat que és una eina molt fiable per predir els solsticis i amb ells els canvis de les estacions, la qual cosa era fonamental per poder realitzar una planificació de les collites. D’altra banda, cadascuna de les seves arestes està perfectament alineada amb els quatre punts cardinals i, segons sembla, amb altres construccions similars situades a centenars de quilòmetres.

2_ TIKAL

Tikal, a Guatemala és un punt i a part dins de les ruïnes Mayas. Sobretot si estàs acostumat a altres conjunts arqueològics més accessibles com són les del Yucatán. Un s’endinsa en l’exuberància de la selva, en el seu món de sons desconeguts. En Tikal se sent la humitat i la presència d’animals apostats com a espectadors.

Les dimensions del recinte són descomunals, així com les de les seves construccions. Alguna de les seves piràmides està entre les més altes de la civilització maia. La primera vegada que vaig visitar Tikal encara se’ns permetia pujar a totes. Contemplar la selva des de dalt és un dels meus millors records d’aquell lloc. Actualment s’ha tancat l’accés a algunes d’elles, per tal d’evitar el seu deteriorament.

Tikal es troba a la regió del Petén, un dels departaments de Guatemala. El recinte arqueològic forma part del Parc Nacional Tikal, i és Patrimoni de la Humanitat des de 1979. Va ser la capital d’un poderós estat, el qual va aconseguir el seu esplendor durant el Període Clàssic Maya, que comprèn des del 200 al 900 d.C. El sorprenent és que gran part de les seves construccions van ser construïdes ja en el segle IV a.C.

El passeig pel recinte és molt agradable, encara que convé portar un bon calçat, anar preparat per a la humitat que produeix la selva, i portar un eficaç antimosquits. El total de la ciutat ocupa 16 km2 de manera que, encara que no tota ella és visitable, es realitza una bona caminada. A partir de la Gran Plaça, flanquejada per les dues piràmides més conegudes de Tikal, i situada al centre de la ciutat, pots visitar les dues acròpolis (una cap al nord i una altra cap al sud)

Depenent de l’hora del dia, podràs contemplar alguns animals tropicals  com el cérvol de cua blanca, el tepezcuintle, el tapir, així com gran quantitat d’ocells: el tucà, el guacamai o, no tan freqüent, el quetzal.

L’horari del parc és des de les 6’00 fins a les 18’00h. Hi ha diverses maneres d’accedir, encara que la més comuna és mitjançant els microbusos que parteixen des de Flores. Aquesta és la ciutat més propera al recinte arqueològic. També poden ser visitades des de l’estat veí de Chiapas, a Mèxic, amb tours que ofereixen aquesta extensió, a través del riu Usumacinta.

3_ GWANGGYO

De la tercera de les ciutats de color verd no us puc parlar en primera persona ja que no hi he estat. De fet no hi ha estat ningú ja que es tracta d’un projecte. És la proposta que va fer l’estudi holandès d’arquitectura MVRDV  per a un concurs de disseny. Es diu el Gwanggyo Power Center. El 2008 el grup Daewoo  el va convocar per tal de dissenyar el que serà el centre urbà de la ciutat de Gwanggyo. La seva ubicació està prevista a uns 35 km al sud de Seül. L’origen del projecte era el de descongestionar a la capital, tan superpoblada, mitjançant un projecte ecològic i sostenible .

El seu disseny és espectacular. Com pots veure a les fotografies que adjunto en aquest article, els edificis tindran una forma cònica amb terrasses plenes de plantes, les quals oferiran la imatge d’un bosc verge. Aquest efecte es veurà augmentat en estar tota la ciutat envoltada per llacs i muntanyes boscoses. El reg de tota aquesta vegetació està previst que es realitzi mitjançant tècniques sostenibles d’irrigació, permetent que l’excedent d’aigua dels pisos superiors baixi cap a la terrassa següent. Les dimensions també són sorprenents: 200.000 m2 destinats a equipaments culturals, d’oci i comerços; 48.000 m2 perquè s’instal·lin empreses, en harmonia amb els 200.000 m2 de zones residencials amb què conviuran, ja que els usos estaran barrejats amb la finalitat que no quedin zones sense vida segons l’hora del dia. La previsió és la d’arribar a una població de 77.000 habitants. No sabem quan estarà acabada pero et puc assegurar que intentaré ser dels primers turistes en anar-hi.

CONCLUSIÓ

En fi, aquestes són les meves propostes per a unes ciutats de colors. He repassat tres ciutats de color blanc, tres roses i tres verdes. Ja em diràs si t’han agradat. Prometo en el futur presentar altres articles amb més llocs que destaquin pel seu color. Mentre els preparo, per què no em dius quins llocs t’agradaria que portés a aquest racó dedicat als viatges?

Compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Joan Torres

Viatger, blocaire i optimista empedreït. Lector d'amagat i pare a jornada completa. Viajero, blogero y optimista empedernido. Lector a hurtadillas y padre a jornada completa.

You may also like...

4 Responses

  1. Elías ha dit:

    Interesante trilogía a lo Kieslowski, sobre todo este último color verde.

    Saludos.

    • Joan Torres ha dit:

      Kieslowski buscaba la bandera de Francia. A nosotros, sin querer, nos ha salido algo parecido a la italiana. Interesante observación, Elías, ¡gracias!

  2. Carles ha dit:

    Excelente elección. Gracias y felicidades por el trabajo.

    Si me permitís una sugerencia, en Tikal no os conforméis con el horario oficial. Pedid a un guardia si os podéis quedar a ver la puesta de sol desde las pirámides, con el ruido de fondo de los pájaros de la selva y los monos aulladores (suenan como grandes felinos!). El espectáculo es casi inmejorable!

    Pero he dicho casi! Pedidle después si es posible madrugar y ver la salida del sol al día siguiente. A nosotros nos recogieron en el hotel a las 5.30 de la mañana y nos hicieron un mini tour por la selva que no se borrará de mi memoria . Gracias a Bernardo (guardia de Tikal y excelente persona), pudimos ver de cerca tucanes, monos arañas, aulladores, muchos pájaros, conocer mil historias de la zona y de la selva, aprender sobre los usos de las plantas ….

    No terminaría nunca, así que dejadme decir que esta experiencia SÍ que es inmejorable

    Bona feina Joan!

    • Joan Torres ha dit:

      Gracias por tus palabras de ánimo, Carles. Sin duda ver la selva de la mano de un “experto” nos aporta una dimensión nueva a nuestro viaje. Recuerdo algo parecido en Palenque, en México. Allí pude dormir en una hamaca al aire libre, junto a las ruinas. Y sentir los gritos de los monos aulladores muy cerca…

      ¡Un saludo y bienvenido a nuestro blog!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *