Safari pel delta de l’Okavango

Fa uns anys vaig tenir la sort de fer un safari pel delta de l’Okavango com a part d’una expedició d’uns vint dies. La ruta partia de Sud-àfrica, el nostre punt d’arribada, i des de Johannesburg començàvem l’itinerari, el qual havia de creuar quatre països. Tot i que el viatge va tenir moltes coses interessants, avui vull parlar-vos d’una part d’ell, la qual vam passar al delta de l’Okavango, en un safari a peu d’un parell de dies.

El delta de l’Okavango

Escenas en el safari por el delta del Okavango

Imatges en el delta de l’Okavango

Està situat a Botswana, país que limita amb Namíbia, Zimabue i Sud-àfrica. Quan un decideix viatjar al delta de l’Okavango ha de tenir clar que no és un delta qualsevol. Hi haurà prou amb dir-vos que Botswana no té ni un quilòmetre de costa. La pregunta és: llavors on desemboquen els milions de litres d’aigua que transporta?

Per respondre-la cal una petita apreciació: en realitat no hem de parlar d’un delta; el correcte seria dir: ventall fluvial. Aquest tipus de fenòmen és poc usual, i es produeix quan un corrent d’aigua que flueix ràpidament entra en una zona plana, disminuint la seva velocitat i estenent-se en un gran ventall amb forma de delta.

El delta del riu Okavango s’estén des dels 15.000 m2 fins als 22.000 m2 a l’època de les crescudes. L’aigua arriba a través d’aquest riu, el qual neix a Angola, creua Namíbia fins a arribar a les planes del desert del Kalahari, que va absorbint les aigües del Delta. A on va després tota aquesta aigua? Segueix sent una incògnita.

És tan peculiar aquest fenomen que el 2014 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Al delta viuen grans quantitats d’espècies: els grans felins (lleons, lleopards i guepards), els principals herbívors (elefants, el més habitual, a més de rinoceronts, búfals, nyus, gaseles …), juntament amb hienes i licaons. No obstant això, la fauna del delta té algunes peculiaritats. La més destacada és que els lleons de l’Okavango són famosos per ser especialment grans i forts, a més que són els únics de la seva espècie que poden nedar, ja que han evolucionat per dominar aquest mitjà inundat.

El safari pel delta del Okavango

L’expedició consistia en un safari a peu de pocs dies, creuant les zones inundades de l’Okavango, a la recerca de la fauna salvatge que poguéssim trobar. Convé tenir present que el delta canviaconstantment. El que fa una setmana podia ser un camí transitable avui és una gran llacuna que exigeix ​​sis hores per vorejar-la. Per arribar a una zona transitable vam realitzar una travessia de diverses hores en mokoros, les piragües tradicionals, per zones inundades de joncs, plantes del papir i nenúfars.

Transport en mokoro per l'Okavango

Transport en mokoro per l’Okavango

Encara que havia estat anteriorment a l’Àfrica, vaig descobrir que un no sent tota la seva força fins que abandona la comoditat dels hotels, i la relativa seguretat dels automòbils, i creua a peu les pastures africans, sense més protecció que el pal de Roy, el nostre guia natiu.

Durant el dia havíem de seguir les indicacions que ens donava per tal de trobar animals i poder fotografiar-los. L’enorme experiència de Roy ens va permetre saber quins tipus d’elefants estàvem seguint en analitzar els seus excrements, una de les pistes més importants quan un està en la naturalesa. Així, per exemple, vam saber que seguíem a un exemplar més gran amb les seves peces dentals en mal estat, per la forma en què havia triturat l’herba prèviament ingerida. O si les restes trobades eren d’una hiena femella, i quina edat havia de tenir.

Acampada al delta de l'Okavango

Acampada al delta de l’Okavango

Durant el safari dormim en tendes de campanya, les quals muntàvem en algun lloc sec que Roy seleccionava. Un cop instal·lat el campament, preparàvem el foc amb branques seques d’acàcies, fèiem el sopar, i ens quedàvem al voltant del foc, a escoltar els sons de l’autèntica Àfrica, i a mirar el seu cel nocturn. Després, en la solitud de la tenda, la fina lona acabava convertint-se en maó sòlid, se’t passava la por, i et quedaves adormit.

Quan un ha estat en altres llocs com les reserves de Kenya o al Parc Krüger, a Sud-àfrica, sap que abunden els grans felins i que és habitual veure’ls a no molta distància. A nosaltres en canvi no ens va ser possible veure cap gran felí durant els dies que va durar el safari a peu pel Okavango. Seguiem les seves petjades, els sentíem a les nits, observem durant hores els grans ramats de nyus, de zebres o de gaseles, però no vam estar de sort. Tampoc ens va importar, l’important ja ho havíem fet: caminar sols per Àfrica.

 

ⓒFotos Flickr

Compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Joan Torres

Viatger, blocaire i optimista empedreït. Lector d'amagat i pare a jornada completa. Viajero, blogero y optimista empedernido. Lector a hurtadillas y padre a jornada completa.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *