Un viatge per la música dels 5 continents.

Aquesta setmana celebrem la festivitat de Santa Cecília, com sabeu, patrona de la música. M’ha semblat una bona ocasió per portar-vos un viatge per la música dels 5 continents. En aquest post passaré, de puntetes, és clar, per les coses més destacades que un viatger, amant de la música, pot trobar en moure’s pel món.

1_ EUROPA

Alemanya

La tradició musical d’Alemanya es remunta a l’edat mitjana. Des de llavors va anar  assentant-se i preparant el terreny per a l’aparició d’alguns dels millors compositors de la història: Bach, Beethoven, Brahms, Händel o Richard Strauss.
És a Alemanya on se celebra el festival de Bayreuth, la meca per als que som wagnerians practicants. Té, a més, 80 auditoris finançats per l’estat, destacant els de Stuttgart, Munic, Frankfurt, Hamburg, Berlín, Dresden i Lepizig. A Berlín tenen, a més, la millor orquestra del món: la Filharmònica de Berlin.




En aquesta mateixa ciutat, Berlín, l’oferta nocturna és molt àmplia, amb una excel·lent oferta de clubs de jazz: l’A-Trane, guardonat el 2011 com el millor club de jazz alemany, el B-Flat, el Birdland, a Hamburg, on va tocar el gran Chet Baker, i molts altres locals amb un altíssim nivell.

Anglaterra

En aquest país van néixer compositors com Henry Purcell o sir Edward Elgar, qui a més de la seva arxiconeguda marxa “Pompa i circumstància”, va compondre el que, per a mi, és una de les grans obres per a violoncel: el concert per a violoncel i orquestra en mi menor op.85. El dia de l’estrena va ser un desastre clamorós, ja que el compositor i l’orquestra gairebé no  havien tingut temps d’assajar, de manera que va caure en l’oblit. Seria al 1960 quan Jacqueline du Pré es va atrevir a interpretar-lo, aconseguint un èxit internacional.

L’aportació d’Anglaterra a la música destaca especialment per tots els artistes que ha donat durant el segle XX. El grup més important és, sens dubte, The Beatles, però cal esmentar a Freddie Mercury, The Rolling Stones, Elton John, Depeche Mode, The Who, Queen, Iron Maiden, The Police, Eric Clapton, The Clash, Pink Floyd, Pet Shop Boys. I més recentment Coldplay, Kaiser Chiefs, Arctic Monkeys, Robbie Williams o Gorillaz.




Àustria

Pel simple fet d’haver-nos donat a Wolfgang A. Mozart (1756-1791), en el camp musical Àustria és ja un referent a nivell mundial. Però és que a més ofereix 200 festivals de diferents àmbits: Festival de Salzburg, Festival de Bregenz, la Shubertiade, Ars Electronica Festival, i un dels meus preferits: el Festival internacional de música de cambra de Lockenhaus, celebrat en una minúscula localitat de 1.000 habitants , enmig de la natura, i en contacte directe amb els músics que hi participen. En Lockenhaus és habitual trobar al costat d’un llac, o enmig d’un bosc, a un quartet de corda assajant la música que després tocaran per a tu.



D’altra banda tenim la llista dels grans compositors austríacs, dels quals només us destacaré a Joseph Haydn (1732-1809), Johann Nepomuk Hummel (1778-1837), Franz Schubert (1797-1828), Anton Bruckner (1824-1896 ), Gustav Mahler (1860-1911), el grandiós Arnold Schoenberg (1874-1951), Alban Berg (1885-1935) i tots els Strauss: Johann i, Johann II, Johann III, Josef, Eduard i Oscar. Si estàs interessat a aprofundir en la música del segle XX vull recomanar un dels millors llibres sobre la música contemporània que he llegit: “El soroll etern” d’Alex Ross.

Sens dubte, un dels grans acotencimientos del panorama musical d’Àustria és el concert de cap d’any de Viena, una gran ocasió per conèixer aquella ciutat.

2_ ÀFRICA

Marroc

En el continent africà, Marroc posseeix una gran diversitat ètnica, tenint a la música molt arrelada a la seva vida quotidiana. Les seves influències són molt variades: destaca, és clar, l’àrab, però també la d’origen andalús, a part de la música clàssica i l’occidental. A les zones rurals domina la música d’origen berber. Està íntimament lligada als diferents tipus de danses (la dansa del ventre o shikat, la dansa Barbari, etc.). La fusió de música actual amb altres tradicionals ha produït tipus de músiques com el Rai, el Reggada, el Chaabi, els quals tenen les seves arrels en les música tradicionals, com la Guedra, la Gnaoua, el Samaa o el Ahwash.



Al Marroc es donen cita alguns dels festivals més importants del nord d’Àfrica, com el Festival de Fès de les Músiques Sacres del Món.

Mali i Senegal

La música del Senegal ha traspassat les seves fronteres i ha aconseguit fama internacional gràcies a Youssou N’Dour. Altres grups, com Xalam o Super Diamono van començar en els anys 80 a fusionar la música africana amb el jazz o el reggae. Els nostres clients després de fer el nostre viatge en família, sempre han destacat com els ha impregnat la música durant la seva estància.
D’altra banda Mali ha donat músics com Salif Keïta, Fatoumata Diawara o Oumou Sangaré.



3_ AMÈRICA

Estats Units

Resulta molt difícil fer una selecció de la música, de les tendències, o dels compositors de l’altre costat del “toll”. Allà conviuen i es barregen músiques com el country i el bluegrass amb músiques d’origen africà com el blues, el gospel, el rhythm and blues, el jazz, el dixieland, el ragtime, el rap, el hip hop i rock and roll.

La llista d’artistes nord-americans és interminable. Probablement el més influent sigui Louis Armstrong (1900-1971), qui va inventar el “scat”, que és l’ús de la veu com a instrument. Al costat d’ell destaquen Duke Ellington (1899-1974), Charlie Parker (1920-1955), el millor improvisador del jazz, el trompetista Miles Davis (1926-1991) i el saxofonista John Coltrane (1926-1967). La influència del jazz es va notar especialment en la música clàssica en obres com Rapsòdia en Blau (1924), i l’òpera Porgy and Bess (1935) de George Gershwin (1898-1937). Més recentment tenim les meravelloses composicions d’Aaron Copland (1900-1990), qui va escriure “Billy the Kid” (1938) i “Primavera als Apalatxes” (1945), o les obres de John Cage i Philip Glass.



http://youtu.be/uj158c_4e0M


Probablement la capital de la música nord-americana sigui, amb el permís de Chicago, Nova York. De fet Nova York és la capital cultural del món. Allí es poden trobar locals de jazz tan importants com el Blue Note, Smoke, i molts altres.

Cuba

La música d’aquesta illa del Carib està dotada d’un marcat sincretisme, mescla de les influències africanes, europees -especialment espanyoles- i xineses (degudes a la forta immigració d’aquest país durant el segle XVIII). Els diferents orígens es veuen clarament en els instruments utilitzats en la música tradicional; així ens trobem en primer lloc amb la guitarra i el piano, acompanyats amb percussions de bongós, congas o tambors batá, o de la corneta xinesa.
A partir del segle XIX la presència de la música cubana ha tingut una gran importància, acabant per convertir-se en una de les músiques més influents del món. Cuba ha donat al món compositors de la talla del compositor barroc Esteban Sales i Castro (1725-1803), Ignacio Cervantes (1847-1905), Amadeo Roldán (1900-1939) i Alejandro García Caturla (1906-1940).
La cançó tradicional culminaria a principis del segle XX amb l’aparició de la Trova Cubana, amb artistes provinientes dels estrats més pobres de la societat, com Company Segon, Pepe Sánchez, Sindo Garay o Miguel Matamoros. Posteriorment, i fruit de la Revolució, aquesta Trova donaria lloc a la Nova Trova Cubana, amb artistes com Silvio Rodríguez, Pablo Milanès, Noel Nicola, Vicente Feliú i Rafael de la Torre.



4_ ÀSIA

En tota Àsia la música té una importància molt gran. Quan un viatja pels diferents països que la formen, des de Birmània fins a la Xina, pot comprovar que les melodies orientals impregnen tot i es tornen inconfusibles. Hi ha una sèrie de característiques que es donen a tot arreu: la relació entre música i religió; la importància que té la melodia com a base de les composicions, per sobre d’una harmonia que gairebé no existeix; l’ús de la improvisació; i uns timbres vocals similars.

Xina

La seva tradició musical té més de 5.000 anys. Utilitzen una escala amb només cinc notes principals. A partir de les melodies construïdes amb elles, acompanyant-les amb poemes cantats, van sorgir una obres teatrals que donarien lloc a l’Òpera Xina. Els instruments de corda (llaüts, violins xinesos) juntament amb instuments de percussió, acompanyen als cantants. De fet l’òpera Kun Qu va ser declarada en 2001 Patrimoni cultural immaterial de la humanitat.



Els principals instruments que utilitzen són el guquin (cítara de set cordes), el guzheng (cítara d’entre 15 i 35 cordes), la pipa (un llaüt amb més de 2000 anys d’antiguitat), l’erhu (violí xinès); instruments de vent són el dizi (flauta travessera), el suona (un tipus d’oboè), o l’òrgan de boca anomenat Sheng, format per 17 tubs de bambú col·locats en cercle.

Japó

La música japonesa té una forta influència xinesa; tenen la mateixa escala pentatònica, i comparteixen alguns dels seus instruments tradicionals. La música japonesa s’expressa en dos tipus de representacions: la música incidental per al teatre i el Gagaku, una música cerimonial de la cort.

Entre els instruments que la diferencien de la Xina tenim el shamisen, un instrument de corda puntejada, el més conegut, el koto (un tipus de cítara), i l’òrgan de boca japonès anomenat sho.

L’evolució de la música tradicional al Japó ha propiciat l’aparició d’artistes tan genials com Ruyichi Sakamoto.



Índia

Tot el Subcontinent Indi que engloba Índia, el Pakistan, Bangla Desh, Nepal, Bhutan, Sri Lanka i Maldives, està impregnat per la influència de l’hinduisme, tot i que des del segle XIV la introducció de l’Islam s’hagi modificat profundament els costums. Tota aquesta música es construeix sobre una escala de set notes, però utilitza, a més dels semitons que nosaltres coneixem, les cambres de tons, els quals li donen una sonoritat peculiar.

Hi ha dos tipus de manifestacions musicals: la música religiosa -la qual va ser la que va imperar durant molt de temps, amb cants d’himnes del Veda, el llibre sagrat de l’hinduisme- i la música profana. Els instruments que utilitzen són el sitar, el qual s’utilitza com a instrument solista acompanyant al cant ia la dansa, la tambura (llaüt pakistanès), la vinya (un tipus de cítara), el sarangi (instrument de corda fregada semblant al violí) o el bansuri (flauta travessera).




Font Portal Averroes.

5_ OCEANIA

Austràlia

Encara que tot el país aporta coses impressionants  al viatger, sens dubte és la música aborigen el que més pot introduir en la complexitat d’aquell continent. En jaciments arqueològics, com el de Kakadu, s’ha descobert que utilitzaven notes musicals fa 15.000 anys. La música aborigen consisteix en una sèrie de laments melòdics, els quals enllacen amb cerimònies religioses, cants i danses. Tot això s’acompanya amb el didjeridoo, instrument que va fer popular Jamiroquai. Altres grups australians han adoptat els ritmes tradicionals, com una forma de defensar la seva cultura. Un exemple molt conegut és Peter Garrett, el cantant de Midnight Oil. La fusió entre la música tradicional i els ritmes occidentals l’han adoptat grups com Yothu Yindi, Geoffrey Gurrumul  o Manadaway Yunupingu.



D’altra banda Austràlia té un dels recintes operístics més emblemàtics: l’òpera de Sidney, dissenyada per l’arquitecte danès Jørn Utzon, va ser inaugurada el 1973. Tota aquesta gran obra té els fonaments en el fons del mar amb uns pilars que s’enfonsen 25 metres . L’exterior està format per una sèrie de petxines cobertes per rajoles de color blanc. L’any  2007 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat.

CONCLUSIÓ

És complicat resumir en un post tota la música, però m’agradaria que aquest viatge per la música dels 5 continents us hagi donat unes pinzellades. Combinar el plaer amb alguna manifestació artística enriqueix extraordinàriament un viatge. Jo sempre recomano anar a un concert, a una obra de teatre o a algun altre tipus d’espectacle, com la culminació d’un viatge ple de contrastos.
Compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Joan Torres

Viatger, blocaire i optimista empedreït. Lector d'amagat i pare a jornada completa. Viajero, blogero y optimista empedernido. Lector a hurtadillas y padre a jornada completa.

You may also like...

2 Responses

  1. Elvi Torres ha dit:

    QUE INTERESANTE…NENE..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *