Ciutats de color I. Tres ciutats blanques.

El color de les ciutats es pot convertir en un tret característic i diferenciador que les projecti a nivell internacional. És per aquest motiu que hem començat una col·lecció d’articles per presentar algunes de les ciutats que destaquen per l’ús que fan del color. N’hem escollit tres: Stavanger (Noruega), Udaipur (Índia) i Oia (Grècia).


INTRODUCCIÓ

L’ús que l’ésser humà fa dels colors per decorar el seu entorn quotidià ve de molt enrere. Tots coneixem els dibuixos que els nostres avantpassats realitzaven a les parets de les cavernes, molts dels quals han arribat fins als nostres dies. Per obtenir els tints necessaris utilitzaven flors, sang d’animals, i sorra de diferents colors, obtenint així ocre, vermell, groc o negre.

A partir de llavors la tecnologia del color no va deixar d’evolucionar incorporant mol·luscs, òxids metàl·lics i minerals com el lapislàtzuli, del qual s’obtenia un blau característic, considerat el color més car i més fred.

El significat de cada color també ha variat en funció del temps o del lloc. Així, per exemple, a l’antiga Roma el «Porpra Imperial» estava reservat per als magistrats i els prínceps de l’Església. El negre, que actualment l’associem amb el buit i la foscor, era per ells el color de la fertilitat de la terra.

La tria d’un color a l’hora de pintar les façanes, les portes i les finestres està condicionada per diferents motius. La climatologia ha estat un dels més importants, sens dubte, però també hi ha influït la geologia del lloc, els materials més comuns de cada zona, la cultura i, fins i tot, els sentiments nacionalistes com més endavant t’explicaré.

En aquesta primera entrada vull parlar del blanc: d’algunes ciutats que, per diferents motius, s’han convertit en “Ciutats blanques”. Escollir tres llocs no és gens fàcil, però després de donar-hi unes quantes voltes, aquests són els destins que penso que poden formar part del viatge que et podem fer a mida.


1_ STAVANGER

Podria semblar una contradicció que Stavanger, un poble amb casetes de fusta, totes pintades d’un blanc immaculat, sigui la capital del petroli d’aquest país. Però en un país com Noruega, civilitzat i ecologista, és possible, i ens demostren que es pot obtenir els recursos naturals sense deixar empremta en l’entorn.

Stavanger era un poblet de pescadors que es dedicaven a la pesca de l’areng. Al segle XIX va iniciar una indústria conservera que la va convertir en la quarta ciutat més gran del país.

Al final de la Segona Guerra Mundial el centre de Stavanger va estar a punt de ser enderrocat, com a conseqüència del mal estat dels seus edificis. Va ser gràcies a l’obstinació de l’arquitecte Einer Heden que van optar per reconstruir-les, donant-nos l’oportunitat de poder-los gaudir encara avui en dia.

L’activitat conservera es va mantenir fins l’any 1970, moment en què la indústria petroliera va passar a ser la principal activitat en aquesta zona. Les més de 200 fàbriques conserveres es van reconvertir en restaurants, cafès i bars, creant-se una zona d’oci molt peculiar just davant del mar.

Stavanger és una ciutat tranquil·la, amb poca activitat, excepte el mes de juliol, quan celebren el festival gastronòmic de Gladmat en el qual es pot trobar la majoria dels productes escandinaus.

QUÈ VISITAR

Kongeparken: un parc d’aventures pels nens on poden jugar en una fàbrica màgica de xocolata. També té una pista de bobsleigh la més llarga de Noruega, un teatre infantil, a més d’un divertit hotel per óssos de peluix.

– Museu Arqueològic: Un dels cinc que existeixen a Noruega.

– Museu de Conserves: En una de les antigues fàbriques van muntar aquest museu, únic al món, per les fonts que he pogut consultar, dedicat a la indústria conservera.

Amb un parell de dies n’hi ha prou per passejar pels carrers de Stavanger. Després pots dedicar-te a recórrer i descobrir-ne els seus voltants. Als afores de la ciutat l’oferta turística es multiplica. Jo et recomanaria agafar la Ruta Nacional Turística Ryfylke, una carretera que uneix els tres punts més importants de la regió: el Lysefjord, la muntanya Kjerag i la impressionant roca del Preikestolen, una plataforma de pedra que s’alça en vertical fins als 604 m. sobre el Lysefjord. Gràcies a un article d’Elena de l’Amo vaig conèixer una aplicació per a mòbils, que dóna una informació completíssima de tota la National Tourist Route Ryfylke. Hi és tant per iPhone com per Android.

Per si teniu ganes de conèixer més territori, encara queden més indrets per descobrir: El poblet de Sand, amb les seves casetes de fusta, Solbakk, un jaciment amb petroglifos, i inecabables  racons naturals amb cascades, canals d’aigua,  ferris i ponts que es comuniquen entre sí.

Les possibilitats que t’oferim a Viatges Alemany per conèixer aquesta zona són diverses. Jo destacaria el programa dels Fiords Noruecs i el dels Trens de Noruega. Dues bones opcions.


2_ UDAIPUR

Udaipur és la capital de l’antic estat de Mewar. Forma part de la província de Rajasthan  i és una de les seves ciutats més meridionals. És coneguda com la “Venècia d Orient” per la seva bellesa i pels tres llacs interconnectats que l’envolten: Fateh Sagar Lake, Lake Pichola i el més petit Swaroop Sagar Lake.

La ciutat va ser fundada per Granota Udai Singh, pare de Maharana Pratap. En l’actulitat a la ciutat hi viuen membres de la tribu Bhil, de caràcter agradable i de fàcil tracte. El seu clima és tropical amb temperatures que a l’estiu van dels 28º fins als 42º.

Els edificis i petits palaus que formen la ciutat-anomenats havelis–  estan pintats d’un blanc gairebé immaculat, que contrasta amb la brutícia que el viatger va trobant pels carrers. I és aquest blanc el que, quan arriba l’hora de la posta de sol, fa que la ciutat sembli estar en flames amb un foc que s’apaga a mesura que es va acabant el dia.

QUÈ VISITAR

Es poden veure moltes coses a Udaipur i visitar-la requereix el seu temps. El més destacat és el CIty Palace, sobre el Llac Pichola, un dels palaus més bells de tot el Rajasthan. Aquest conjunt de petites estructures aconsegueix harmonitzar les diferents influències: la xinesa, l’europea, o la mogol.

Per no allargar-me, enumero algunes de les coses més destacades:

– Durbar Hall: Un palau de 1909.

– Estimar Viles: Un pavelló d’esbarjo a la part alta de la ciutat, amb jardins penjants, fonts i terrasses.

– Badi Mahal: Un exòtic palau construït sobre una formació rocosa.

– Fatehprakash Palace: Actualment és un luxós hotel, per la qual cosa no és fàcil accedir a la seva increïble col·lecció d’objectes de vidre, formada per cadires, sofàs, llits, taules, etc.

– Krishna Vilas: És una de les càmeres del Fatehprakash Palace.

– Vegetable market: Un mercat tradicional ple de colors, molt a prop del mercat de les espècies.

– Bagore-ki-Haveli: Una mansió del segle XVIII, al costat del llac Pichola, actualment convertida en museu.

– Temple Jag Mandir: Compte amb una impressionant fila d’elefants protectors de l’illa.

– Temple Jagdish Mandir: construït per Maharana Jagat Singh I el 1651.

– Temple Eklingji: A uns 22 km al nord, està format per 108 temples tallats en pedra i marbre.

– Temple Nathdwara: Santuari del segle XVII, es troba a 48 km d’Udaipur.

Hi ha un parell de fires que, si us coincideixen amb les dates del viatge, no us hauríeu de perdre:

– Fira Shilpgram: És una fira d’artesans, en la qual es pot apreciar la diversitat artística dels diferents estats de l’Índia.

– Festival de Mewar: És un festival per donar la benvinguda a la primavera.


3_ OIA, SANTORINI.

El municipi d’Oia està repartit entre dues illes: inclou tota l’illa de Therasia i una petita porció de la de Santorini. És en aquest segon punt on està situada la ciutat de Oia i on pots caminar pels carrerons emmarcats per les parets emblanquinades i per les seves portes blaves. Una curiositat que ens brinden les noves tecnologies és buscar a Google Maps la ciutat d’Oia, i comprovar el contrast que genera la blancor del nucli urbà, amb la foscor de la terra volcànica de la resta de l’illa.

Ja es tenia constància de l’existència d’Oia el segle XIII, quan Marco Sanudo va fundar el Ducat de Naxos. Des de llavors va estar sotmès a diversos vaivens, passant de les mans de sultans a les dels otomans. Els anys de prosperitat que encara avui s’entreveuen en algunes de les seves edificacions, van des de finals del segle XIX  fins a principis del XX. Va ser en aquest moment quan va passar de ser un simple poble de pescadors a ser un dels més influents dins de la ruta comercial entre Rússia i Alexandria. Posteriorment va venir la decadència a causa, entre altres coses, de les guerres que van afectar Europa durant el segle passat i també a causa de la sobreexplotació pesquera. El 9 juliol 1956 un terratrèmol, amb l’epicentre a pocs quilòmetres d’Oia, va devastar la ciutat. Tot això va fer que molts habitants l’abandonessin, fins al punt que dels 2500 habitants que tenia el 1890 passés a tenir-ne només 306 l’any 1977. Per sort, amb posterioritat, diferents programes van permetre la seva reconstrucció.

Existeixen diverses teories que intenten explicar per què Oia manté el blanc en les parets de les seves cases. La més estesa afirma que es va utilitzar el emblanquinat de les parets per tal de recollir l’aigua de les escasses pluges, ja que l’illa de Santorini té molt pocs recursos hídrics. Una altra sosté que l’ús del color blanc té una finalitat purament estètica. Però la versió que més m’agrada, es remunta a l’any 1579, quan l’illa de Santorini va passar a mans de l’Imperi Otomà, començant una dominació que es va mantenir durant 400 anys. Durant aquest període, als habitants d’Oia se’ls havia prohibit utilitzar símbols nacionalistes Grecs, especialment la seva bandera, de color blanc i blau. Segons es diu, va ser durant aquella època que van començar a utilitzar dos colors per decorar les seves cases, com un desafiament a la dominació Otomana.

QUÈ VISITAR

Cases dels Capitans: Són algunes de les edificacions que van construir els oficials de la marina mercant durant els anys de bonança. Moltes d’aquestes cases s’han convertit en hotels o restaurants i són una delícia per passejar-hi.

– Museu Naval: Un petit museu amb l’encant d’albergar gran quantitat d’objectes de navegació, cartes nàutiques i documents antics.

– Jaciments arqueològics: Si surts de la ciutat, i et mous per l’illa de Santorini hi ha alguns jaciments arqueològics, com els de Vlihada, Arhea Thira, Pyrgos, Profitis Elias i Thermi. Però sobre tot destaquen les ruïnes prehistòriques de Akrotiri.


CONCLUSIÓ

Són moltes més les ciutats que voldria incloure en aquesta selecció. Prometo publicar algun altre post amb una nova fornada de les més destacades. Mentrestant, pots decidir quin destí és el que t’atrau, i demanar-nos un pressupost a mida.

Quines altres ciutats blanques coneixes? Se te n’acudeix alguna que voldries veure en els propers posts?

Compartir...Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone

Joan Torres

Viatger, blocaire i optimista empedreït. Lector d'amagat i pare a jornada completa. Viajero, blogero y optimista empedernido. Lector a hurtadillas y padre a jornada completa.

You may also like...

3 Responses

  1. Anna ha dit:

    Binibequer vell, a Menorca

  2. Anna ha dit:

    Cadaqués, Costa Brava (Catalunya)

    • Joan Torres ha dit:

      Cadaqués era la següent a la llista. Això de autolimitar-se a tres llocs té els seus inconvenients… Gràcies per els teus suggeriments!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *