Què té d’especial el Pare Noel de Lapònia?

El Pare Noel és una figura amb una història colossal darrere seu. Actualment, és impossible pensar en el Nadal sense aquest personatge. Adorat pels petits i font de nostàlgia infinita pels grans, la tradició de Santa Claus tal com el coneixem es remunta al s. XIX, basant-se en Sant Nicolau o Nicolau de Bari, un bisbe cristià del segle IV que visqué a l’Anatòlia. Mentre que aquest últim fou un bisbe devot i exemplar, essent dels sants cristians més famosos durant l’edat mitjana, el Pare Noel actual és qui més il·lusiona als nens. 

Santa claus y los pequeños elfos en rovaniemi

El Pare Noel de Rovaniemi amb els seus elfs nens.

Tot i que és un personatge llegendari que pot adquirir moltes formes i trobar-se a molts llocs, hi ha representacions més fidels que altres. Però si es busca a un Pare Noel original, un que puguem qualificar de vertader, aquest segurament el trobarem a Lapònia, concretament a Rovaniemi, però… per què? Què fa que el Pare Noel de Rovaniemi sigui tan especial? Una barba més prodigiosa, una semblança més afinada a l’arquetip? Res d’això (que també), sinó un entramat de situacions i coincidències històriques que ara us detallarem:

Història del Pare Noel

El Santa Claus no va aparèixer d’un dia per l’altre, i per entendre la transcendència del Pare Noel de Rovaniemi caldria fer un petit repàs a la història del personatge. Aquest va formar-se a base d’anys de transformacions i canvi culturals, arribant a la forma que coneixem ara durant els anys 30 del segle passat, quan Coca-Cola va promulgar una forta campanya utilitzant un Father Christmas que ja havia estat guanyant popularitat durant els anys anteriors. Tot i que Coca-cola no inventà el personatge —com moltes teories simplistes proposen—, sí que consolidà al gran públic la figura de l’ancià blanc, barbut, gras i vestit de vermell. A les representacions anteriors el pare Noel ja apareixia de vermell alguns cops, però encara no era l’estàndard; també n’hi havia de verds, per exemple. Ara, en canvi, no podem imaginar-nos un Pare Noel que no sigui vermell.

representació de papá noel

Representació del pare Noel a França a principis del s. XX.

Orígens

Com hem dit al principi, el Pare Noel primigeni, o almenys en qui es basà l’actual, Sant Nicolau, fou un bisbe que visqué a Turquia. Pel que es veu, provenia d’una família cristiana i rica. Ell, però, donà tots els béns llegats a gent més necessitada. La fe de Sant Nicolau era molt profunda, només així s’explica que mai deixés el cristianisme tot i la persecució dels romans. De fet, en una de les seves detencions li cremaren, casualment, la barba. Se li atribueixen molts miracles a aquest Sant, dels quals el més oportú sigui segurament el que li feu a tres filles d’un home arruïnat. La història diu que tal home va prostituir les seves tres filles per no morir de gana. Sant Nicolau, quan va conèixer la situació de la família, hi va intervenir i, l’endemà al matí, les filles van trobar-se els mitjons que s’eixugaven a prop de la xemeneia farcits d’or. És d’aquesta llegenda d’on prové la tradició de deixar els mitjons a la vora del foc perquè el Pare Noel els ompli. D’altra banda, la seva relació amb els petits prové de diferents relats que descriuen com ressuscità a nens en diverses ocasions.

iconografía san nicolás

Icona religiosa russa de Sant Nicolau del s. XVII.

Evolució

Tots aquests trets del Sant van fer que fos un dels més famosos durant tota l’edat mitjana. A més, al s. XI les seves restes foren traslladades de Turquia a Bari per la conquesta musulmana a tot el nord d’Àfrica i Àsia menor. Molts foren també els qui resaren a Sant Nicolau a Europa, i molts foren també qui li atribuïren uns quants miracles. És així que Sant Nicolau acaba sent patró dels nens, els mariners i els viatgers. També és patró dels Països Baixos, d’entre molts altres territoris. I és a través d’aquest país que Sant Nicolau entra als Estats Units i s’internacionalitza durant la nova era industrial: Durant el s. XVI es registren festes a Nova Amsterdam (futura Nova York) en honor al seu patró (Sinterklaas), que se celebren el 6 de desembre. Aquest personatge patirà una evolució durant els dos següents segles que primer farà que s’anomeni Santa Claus i que acabarà amb l’ancià xaró i grassonet dels nostres dies.

Què fa que sigui tan especial el Pare Noel de Rovaniemi?

Aquesta figura, durant el segle XIX, fou adoptada per alguns països europeus, com Anglaterra i França. De la mateixa forma, el mite sobre la seva residència començà a moure’s cap al pol Nord a partir de l’anunci d’una empresa de frigorífics, que ambientà aquest personatge en un indret fred i inhòspit. Veiem, doncs, com la configuració del Pare Noel fa que s’acosti cada cop més a Lapònia.

papá noel clàsico

La Lomen Company d’Alaska va fer famosa la iconografia del Pare Noel amb rens i venint del Pol Nord amb unes campanyes publicitàries que portà a terme pel 1926. Aquesta imatge no és de la campanya original.

Tot i que l’ideal col·lectiu dictà que el Pare Noel no pot trobar-se fora del pol nord, val a dir que aquesta circumstància és irrealitzable, ja que al pol Nord només hi ha aigua. És per això que els territoris més pròxims, com Groenlàndia o Lapònia, van erigir-se en grans candidats a adoptar aquest personatge en auge. 

El Pare Noel a Rovaniemi

Canviem la perspectiva, doncs, a Lapònia, concretament a Rovaniemi. Després de la Segona Guerra Mundial, la ciutat quedà destrossada. Davant aquesta catàstrofe, només quedava la possibilitat de reconstruir-la i valorar les perspectives de futur. En tal procés, el 1950, Eleanor Roosvelt, l’esposa del president dels Estats Units, visità la ciutat. Donant-li un tracte impecable, li construïren una cabanya més al nord, dins el cercle polar àrtic, indret que ella tenia moltes ganes de visitar. Havent tingut tan honorable hoste, la cabanya no podia rebaixar-se a qualsevol altra funció banal. És així com nasqué la idea de convertir-la en la residència del Pare Noel. La situació, a més, era perfecta, trobant-se aquesta dins el cercle polar àrtic.

rovaniemi destrozada

Foto del 19 d’octubre de 1944, amb la ciutat de Rovaniemi destrossada pels Nazis en la seva retirada.

El mite de la residència del Pare Noel a Lapònia s’establí i cresqué. Tant el personatge com els seus ajudants i les seves infraestructures a Rovaniemi s’han convertit a poc a poc en l’arquetip del Pare Noel; allà s’hi troba el seu ideal, un que s’ha anat creant generació rere generació. És allí on veureu el Pare Noel amb un trineu de rens amb cascavells enmig de la neu, amb el nas i les galtes vermelles pel fred i carregat de regals. A més, amb la fundació de les oficines del Pare Noel a Rovaniemi el 1985, s’establí un sistema de correus que permet que arribin i es puguin enviar cartes a tot el món, amb un segell únic, amb demarcació del pol nord. La qualitat de la representació és tal que el 2010 va acordar-se que la residència oficial del Pare Noel es troba a Rovaniemi.

papá noel y niños atravesando el círculo polar artico

El pare Noel i els nens travessant la línia del cercle polar Àrtic.

Conclusió

És per aquest motiu que el Pare Noel de Lapònia és tan especial. Cada any milers de famílies s’acosten a Rovaniemi per a visitar aquest entranyable personatge, una invenció col·lectiva que ens il·lusiona i ens fa feliços, del qual la seva representació més fidel es troba a Rovaniemi.

En aquest article potser també haurem après una lliçó sobre l’incontrolable dels processos històrics i la impossibilitat de calcular els esdeveniments futurs per tots els factors que hi intervenen sense que en siguem conscients. També sobre com no hi ha res dictat i essencial, sinó que totes les tradicions formen part d’un procés històric on hi intervenen tota mena d’agents, fins i tot en el cas del Pare Noel de Rovaniemi!

Si voleu descobrir més coses sobre Lapònia, entreu aquí!

Joan Torres

Viatger, blocaire i optimista empedreït. Lector d'amagat i pare a jornada completa. Viajero, blogero y optimista empedernido. Lector a hurtadillas y padre a jornada completa.