Les Illes Skellig: el lloc on es va filmar Star Wars

by Joan Torres · Published desembre 17, 2015 · Updated febrer 7, 2017

Amb l’estrena de la nova pel·lícula de la Guerra de les Galàxies: «El despertar de la força», un desconegut racó d’Irlanda ha despertat l’interès i la curiositat dels aficionats a la saga, i dels viatgers en general. Et parlo de les Illes Skellig.

Vaig tenir la sort de poder visitar-les fa poques setmanes, durant el període que vaig estar vivint a Irlanda amb els nens.

Llegir Viure a Irlanda amb nens

El viatge vaig haver de fer-lo sol, ja que no està permès l’accés als menors de dotze anys. Les seves costerudes escales no es recomanen als menors, com una mesura de seguretat.

En aquest vídeo podeu fer-vos una idea de la majestuositat d’aquest lloc, i de per què es va decidir rodar aquí «El despertar de la Força». Les formacions rocoses de les illes els donen un aspecte extraterrestre, molt en sintonia amb les localitzacions de La Guerra de les Galàxies.

Les Skellig estan formades per dues illes: Skellig Michael i Skellig Beag, molt properes entre si, a poc més de 12 quilòmetres de la costa. La manera d’accedir-hi és contractant una excursió organitzada amb un dels vaixells que operen a la zona, ja que no està permès l’accés sense un guia acompanyant.

L’illa de Beag no es pot visitar. Això és una bona notícia, ja que al no accedir humans a Skellig Beag es protegeix la fauna local, d’una extraordinària riquesa. Mentre navegàvem vam poder veure com ens seguien diversos dofins que jugaven amb les onades que deixava la nostra embarcació, a més de veure molt de prop foques, frarets i mascarells. De fet, aquesta illa alberga la segona major colònia d’aquestes aus: al voltant d’unes 50.000.

El Monastir de les Illes Skellig

Només es visita Skellig Michael. En aquest extraordinari lloc fa 1.400 anys (cap a l’any 500 dC) es va assentar una comunitat de monjos buscant el lloc més apartat del món conegut, a fi de retirar-se i pregar. A la part alta d’aquesta illa van construir un petit monestir, del qual queden intactes la majoria de les seves edificacions. El sorprenent no és només aquest fet, sinó el contemplar l’extraordinari treball fet amb una pedra de gran duresa, tenint en compte els mitjans d’aquella època. El monestir es va establir al cim de l’illa, fora de perill de la brutalitat de les onades de l’Atlàntic Nord, i més a prop de Déu. Per aconseguir-ho prèviament va ser necessari tallar en la mateixa roca 270 graons, els quals vaig tenir la gran sort de pujar.

Segons la tradició va ser Fra Fionan qui va encapçalar aquell grup de religiosos en la seva aventura de establir-se allí. La roca els impedia obtenir aliments de la terra, però sí que van poder alimentar-se tant dels ous de les aus que hi niaven, com de la pesca abundant de la zona. (De fet el nostre capità, mentre va durar la visita a l’illa, es va dedicar a pescar uns quants verats. No ho vam saber llavors, és clar, però sí en prendre el camí de tornada quan ens els va preparar en un foc improvisat en el seu vaixell. Crec que mai m’han vingut tant de gust uns filets de peix). Gràcies a aquests productes els religiosos podien realitzar intercanvis amb els vilatans de la costa, podent proveir-se d’alguns articles bàsics.

Els monjos van habitar l’illa durant més de 500 anys. Durant aquest període van patir gran quantitat de calamitats. No només les provinents de la naturalesa: En almenys quatre ocasions van ser atacats per vaixells víkings, des del segle IX al XI, sent assassinats la major part dels seus habitants, o venuts com a esclaus. L’any 1.000 l’illa va ser abandonada, deixant les seves construccions en el mateix estat en què podem recórrer-les en l’actualitat.