Potsdam, Meissen i Dresde. Un viatge amb tres sorpreses

Fa uns dies vaig tenir la sort de participar en un viatge que va organitzar l'oficina de turisme d'Alemanya per la zona de Potsdam, Meissen i Dresden, amb la finalitat de donar a conèixer aquell tros de l'antiga RDA. La petjada de l'època comunista encara és present en alguns indrets, tot i que amb la reunificació d'Alemanya s'intenta recuperar un passat anterior. Va ser una visita llampec de quatre dies que es va acabar convertint, tal com ha de ser l'essència de qualsevol viatge, en tota una experiència. Val la pena destacar, que tot i l'agenda atapeïda que teníem, i malgrat haver d'anar de ciutat en ciutat com si ens perseguissin, els llocs que vam visitar em van crear emocions intenses i em van donar tres grates sorpreses.

Potsdam

La nostra primera parada la vam fer a Potsdam, capital de l'estat de Brandeburg, una ciutat que no coneixia. La impressió, després de recórrer-la, va ser realment agradable: els seus carrers amplis i ordenats estan envoltats per una exuberant vegetació, com si la ciutat sencera l'haguessin construït en mig d'un bosc. De fet, el seu nom significa “sota els roures”. El 75% ho formen zones verdes i arbrades. La resta ho ocupen uns elegants edificis i el peculiar barri holandès, el qual contrasta amb la resta de la ciutat. Va ser durament bombardejada l'abril de 1945, quedant arrasat el seu centre històric. En l'actualitat s'han emprès molts treballs de recuperació que li estan retornant el seu antic esplendor.

Schloss Cecilianhof

El segon dia ens van portar a conèixer al palau Schloss Cecilianhof. Quan va acabar la II Guerra Mundial aquest palau va acollir als líders de les potències guanyadores: Winston Churchill, Harry S. Truman i Iósif Stalin. Al seu interior perds la sensació d’estar dins d'un palau, ja que la dimensió de les habitacions i la disposició de les mateixes hi donen un aire de residència de camp anglesa. Però a la meitat de totes elles es troba vigilant la sala central, com l'absis d'una catedral, folrada de fusta. Al mig hi ha una gran taula rodona amb les seves cadires, les mateixes en les quals van seure els tres caps d'estat a jugar una partida amb la qual es repartirien el planeta, i de la qual sortiria el destí del món. Allí es va signar el tractat de Potsdam, les repercussions del qual han arribat fins als nostres dies. Aquesta va ser la primera de les sorpreses que m'oferia aquell viatge. Poques vegades he experimentat el pes de la història com en aquella sala.

Sanssouci

Sanssouci és un palau d'estil Rococó que va encarregar edificar Frederic II el Gran, rei de Prússia. Mai han acabat d'agradar-me els estils Barroc i Rococó. Per això vaig emprendre la visita sense gran entusiasme. El conjunt el formen un grup d'edificis, la finalitat dels quals era la d'acollir reunions privades del rei envoltat dels seus amics íntims, en les quals dominaven les arts -música i literatura, principalment- així com les tertúlies intel·lectuals. De fet, la traducció del francès del terme sanssouci és “sense preocupacions”. L'entrada, dada curiosa, estava prohibida a les dones per, segons ells, preservar un ambient distès. Després de fer el recorregut per les dependències vam iniciar un passeig baixant per les terrasses que jalonen el tossal sobre el qual s'assenta el palau. Una imatge que se'm va quedar gravada va ser quan, una vegada a baix, al costat d'una senzilla font, em vaig girar i vaig observar la bellíssima imatge que formaven les terrasses, engalanades amb les fulles de vinya, coronades pel palau de Sanssouci. Aquella seria la segona sorpresa. [metaslider id=748]

Meissen

A Meissen s'arriba després de creuar la zona boscosa de Spreewald, un autèntic laberint de canals, el qual vam recórrer en una mínima part, muntats en una canoa, i sota una intensa pluja. Inconvenients de l'ofici de viatger…

En arribar a Meissen vam anar directament a visitar la Fàbrica de Porcellana de Meissen, fundada el 1710. Un altre dels interessos que no es troba entre la meva llista de preferències és la porcellana. Una altra vegada, clar, vaig començar la visita amb l'interès més aviat justet. I una altra vegada em vaig veure sorprès per un gratíssim recorregut per l'interior de la fàbrica-museu, de la mà d'una excel·lent guia que ens va desgranar els processos d'elaboració de la porcellana més antiga d'Europa.

Ens van instal·lar a Meissen en un preciós hotel d'estil romàntic. Per l'atapeït de l'agenda, i per la lentitud amb la qual ens van servir el sopar, el tour pels seus carrerons vam haver de fer-ho ben entrada la nit. Acompanyats per una de les millors guies de tot el viatge, vam iniciar l'ascensió fins al castell d'Albrechtsburg en penombra. Aquesta circumstància, que al principi semblava un contratemps, va resultar tota una experiència, ja que recórrer el seu nucli antic gairebé d'amagats, amb els seus carrers empedrats, en silenci, es va convertir en una experiència fascinant, i en la tercera sorpresa que m'esperava a Alemanya. Va ser tal la sensació que ens va deixar que tots els que formàvem el grup vam decidir matinar l'endemà per fer, fora de programa i acabat de sortir el sol, una segona visita a aquella meravellosa ciutat. Vaig recollir algunes imatges les quals pots veure en aquest vídeo, al canal de YouTube de Viatges Alemany. 

Dresden

Les últimes hores abans d'agafar el vol de retorn les vam passar a Dresden, una ciutat preciosa que lluita per recuperar-se dels danys infligits per un bombardeig desafortunat i a destemps, dut a terme a la II Guerra Mundial, quan pràcticament s'havia signat la rendició. Entre el 13 i el 15 de febrer de 1945 els aliats van decidir arrasar la "Florència de l'Elba", més com a revenja que com una acció estratègica.

Dresden guarda joies com l'Església de La nostra Senyora, els jardins barrocs de Großer Garten, o el Semperoper, seu de l'òpera de Dresden.

A part de les tres sorpreses va haver-hi molts més detalls encantadors. Però no caben tots en un post. En fi, un viatge, aquest de Potsdam, Meissen i Dresden, que m'ha deixat amb ganes de més.