10 ciutats perdudes que hauríes de conèixer

La llista de ciutats perdudes donaria per escriure molts articles, ja que cada vegada més s'està intentant preservar el patrimoni cultural de cada país. Això és degut, d'una banda, a la conscienciació per salvaguardar la memòria col·lectiva però també els recursos econòmics que es deriven. S'està comprovant que els ingressos derivats del turisme cultural són una font de riquesa que molts països en vies de desenvolupament no poden deixar escapar.

Només cal comprovar l'enorme repercussió que han tingut en els mitjans de comunicació les accions de grups integristes en llocs arqueològics com Palmira, una de les joies del llegat romà a Síria i en tot l'Orient Mitjà. Us porto una primera selecció de deu ciutats perdudes en el passat, però recuperades per al Patrimoni de la Humanitat. Un recorregut arqueològic pels cinc continents.

Ciutats antigues a Àsia

1_ Palmira (Síria)

He volgut començar per aquest lloc com a homenatge a tots aquells que estan patint en l'actualitat les barbaritats que es deriven de la guerra i de la gestió de les crisis humanitàries. Palmira està en una de les zones més conflictives del planeta, i ha patit la destrucció a mans del fonamentalisme islàmic en els últims anys. El recent alliberament d'aquest enclavament dóna xifres terribles: més d'un 20% de les edificacions han estat arrasades, encara que el dany ocasionat ha estat menor del que s'esperava, segons s'ha pogut comprovar després del seu alliberament. En aquest excel·lent vídeo de l'explorador i Youtuber Rubén Díez (Lethal Crysis), podem veure el seu estat després de ser alliberada.

La ciutat de Palmira es troba a la província d'Homs. Va ser la capital de l'Imperi de Palmira durant el segle III aC. L'any 41 aC. va ser envaïda per Marc Antoni, en l'ofensiva que va emprendre l'exèrcit romà pel nord d'Àfrica i el Pròxim Orient. A partir d'aquest moment, quan va ser annexionada a l'Imperi Romà com una de les seves províncies, va començar un gran desenvolupament de la ciutat, donada la seva situació estratègica en la ruta de la seda. Com a testimoni del desenvolupament assolit queden l'Avinguda Decumanus, el Tetrapylon, el seu teatre romà, el Temple de Bel (edificat l'any 32 dC. en honor al déu suprem de la ciutat) o el famós Arc Monumental. A poca distància, endinsant-se en les muntanyes, es pot visitar la necròpolis de la ciutat.

2_ Angkor (Cambodja)

Angkor és sense cap dubte una de les ciutats perdudes més famoses del món a més del centre turístic més important de Cambodja. A Europa es va tenir notícia per primera vegada de la seva existència quan al principi del segle XVII el franciscà Marcelo de Ribadeneyra ho va esmentar en un dels seus llibres. Els primers europeus que van contemplar aquest sorprenent recinte van quedar impressionats per la grandesa del lloc i per l'avenç de les construccions, equipades amb fonts, ponts suspesos sobre enormes escultures, temples i nombrosos canals.

Angkor Wat quedaria en l'oblit per diversos motius socioeconòmics, començant a formar-se una llegenda sobre la seva existència. No seria fins al segle XIX quan Henri Mouhot va decidir investigar més a fons tota la literatura en la qual s'esmentava. A partir del seu viatge va començar l'interès dels europeus per conèixer-lo.

Tot i que la zona d'Angkor va estar habitada des del segle I dC., l'època de major esplendor començaria l'any 802 dC. amb el domini del rei Jayavarman II sobre les diferents tribus que es trobaven allà. Davant la necessitat de cohesionar a tots aquells pobles, i per tal de reforçar un missatge sobre la seva ascendència divina, començà la construcció de grans temples, tradició que passaria als seus successors. El primer temple construït va ser el de Preah Ko. Posteriorment s'erigirien altres com el complex Bakong i, més tard, Angkor Wat, el temple més important. Criden l'atenció les diferents obres d'enginyeria civil dutes a terme per tal d'emmagatzemar, canalitzar i distribuir l'aigua procedent dels monsons, així com per protegir els habitants de les crescudes que provocava.

3_ Persépolis (Iran)

Iran és un dels grans desconeguts d'Àsia, i un dels millors destins per conèixer la història de la Humanitat.

Persépolis, l'antiga capital d'aquell imperi durant l'època aqueménida, està situada a uns 70 km de Shiraz, a la província de Fars. La seva construcció es deu a Darío I i es perllongaria durant més de 200 anys, quan ocupàven el tron ​​Xerxes I i Artaxerxes I, els seus descendents. L'any 330 aC. Alexandre el Gran la va ocupar, la va saquejar, i la va incendiar, començant a partir des d'aleshores la seva decadència.

Alguns historiadors, com Plutarc, esmenten la matança que va acompanyar la presa de la ciutat. Alexandre es penediria tota la seva vida d'haver-ho fet. A partir de l'any 1318 van començar a arribar els primers europeus i a donar testimoni de la grandesa del lloc. Però seria des del segle XVII quan Occident va començar a saber de la importància de Persépolis. Caldria esperar fins als segles XIX i XX perquè s'iniciessin els primers treballs de recuperació amb l'arribada dels primers arqueòlegs. Fruit de totes aquelles tasques es van anar restaurant edificis com l'Escala de Persépolis, la Porta de Jerjes, amb els seus monumentals toros flanquejant-la, la Via de les Processons, l'Apadana, on Darío concedia audiència als ambaixadors, i moltes altres.

4_ Vardzia (Geòrgia)

Aquest monestir medieval situat al sud de Geòrgia, a 13 km del poble de Aspindza, va ser construït per la reina Tamar en l'any 1185. És un gran complex tallat a les roques, al vessant d'una muntanya, formant un grup de túnels, coves i temples. S'estén al llarg d'uns 500 m. El fet de buscar una ubicació tan escarpada obeïa a la necessitat de trobar un enclavament que els protegís dels continus atacs dels mongols.

S'han comptabilitzat més de sis mil estades en un total de tretze pisos, a més d'una església, una sala principal o del tron, així com tota la infraestructura necessària per canalitzar aigua als habitants, a més de a les zones de cultiu situades en terrasses esglaonades. Criden l'atenció els frescos medievals policromats que cobreixen moltes de les parets i sostres.

5_ Coves Ellora (Índia)

Una altra de les ciutats perdudes que van ser excavades a la roca són les Coves d'Ellora, a l'Índia, a mitja hora de la ciutat d'Aurangabad, a l'estat de Maharashtra. Formen aquest conjunt rupestre una sèrie de monestirs i temples budistes, a més de diverses grutes. Tot aquest complex es divideix en tres grups:

• Grup A: Inclou les grutes budistes de la 1 a la 12. Van ser construïdes entre l'any 500 i el 659. Són les més antigues i eren destinades a monestirs. Destaca el temple de Kailasanatha, l'edifici més important d'Ellora.
• Grup B: Està format per construccions hinduistes excavades entre els segles VII i VIII, les anomenades grutes 13-31.
• Grup C: Són edificacions de tipus jainista construïdes entre els segles VIII i XIII.

Ruïnes arqueològiques a Amèrica

6_ Tulum (Mèxic)

No és fàcil escollir-ne una entre totes les ciutats maies. N'hi ha per a tots els gustos, monumentals com Tikal o Palenque, amagades i inhòspites com Bonampak o Yaxchilán ... Al final m'he decidit per Tulum, a l'estat mexicà de Quintana Rosego, ja que a més de ser la primera de les ciutats maies que vaig visitar, la seva situació privilegiada al costat d'una de les platges del Carib li confereix un encant especial.

Tulum va ser originàriament un recinte emmurallat (en maia "Tulum" vol dir muralla). La major part dels seus edificis van ser aixecats entre el 1200 i 1450, en l'època coneguda com "període postclàssic" maia, encara que algunes inscripcions estan datades en l'any 564. Els primers arqueòlegs en estudiar aquesta ciutat van ser els famosos Stephens i Catherwood, que hi van arribar l'any 1842, després del seu pas per Copán, Palenque i Uxmal. Els extraordinaris dibuixos de Catherwood són encara estudiats com a testimoni de l'estat de Tulum al segle XIX.

Entre les seves edificacions destaquen El Castell, que feia de far pels navegants maies que vorejaven la costa, i el Temple dels Frescos, amb impressionants dibuixos al seu interior.

Ciutats en ruïnes a Europa

7_ Efes (Turquia)

Aquesta ciutat arqueològica és una de les destinacions més coneguts pels que viatgen a Turquia. En aquestes ruïnes es pot apreciar encara el domini exercit tant pels grecs, durant el conegut com a període hel·lenístic, com pels romans, després de la conquesta de la ciutat per aquests. Ha passat a la història també per haver estat el lloc en el qual Sant Pau va romandre a partir de l'any 54.

Va ser aquí on va escriure la seva "Epístola als efesis", i es creu que també la "Epístola als filipenses". A partir de l'Edat Mitjana Efes va ser atacada pels àrabs i pels otomans en diverses ocasions. En 1402 els mongols de Tamerlà van arrasar la basílica de Sant Joan i la mesquita d'Isa Bey (construïda el 1304), que seria reconstruïda posteriorment. L'any 1869 les excavacions dutes a terme per John Turtle Wood van localitzar el temple d'Artemisa, el qual perdura fins a l'actualitat. Entre les moltes edificacions que esperen al turista destaquen el seu amfiteatre, l'Avinguda de Marbre, l'Àgora del Comerç, la Porta de Mihidrates i Mazues, el Temple d'Adrià, el de Domicià i la Font de Trajà.

8_ Pompeia (Itàlia)

Hi ha poques ciutats romanes que transmetin tot el que un percep a Pompeia. És evident que les circumstàncies que van envoltar a la seva desaparició són la principal causa d'això: l'erupció del Vesuvi, l'any 79. Aquest fet va enterrar sota un mantell de cendres incandescents a tota la ciutat i als seus habitants, que encara s'estaven recuperant d'un devastador terratrèmol, ocorregut disset anys abans. Des d'aquest moment, la ciutat va quedar sepultada i oblidada, com la veïna Herculà.

Fins a l'any 1748 no seria descoberta, iniciant-se llavors els treballs de recuperació d'aquell lloc desaparegut durant 16 segles. Al llarg de les excavacions, els arqueòlegs s'han vist sorpresos per l'excel·lent estat de conservació. Per aquest motiu Pompeia s'ha convertit en un túnel del temps que ens transporta fins a la forma de vida d'aquella època, representada a cadascun dels seus menors detalls. De les 15.000 persones que es calcula que deurien habitar-la, només s'han recuperat 2.000 cadàvers.

Descobriments recents a la desembocadura del riu Sarno demostren que al port hi havia habitatges que estaven assentats sobre canals, en un model urbanístic que recorda a Venècia. Els llocs que val la pena visitar a Pompeia són incomptables, destacant alguns temples, la basílica, les termes de la ciutat, així com moltes de les cases luxoses decorades amb frescos i mosaics. Criden l'atenció en les diferents avingudes els passos usats per als vianants, amb enormes pedres que permetien creuar-les sense mullar-se amb els corrents d'aigua, ni tacar-se amb la brutícia que arrossegava.

Ciutats desaparegudes a l'Àfrica

9_ Lalibela (Etiòpia)

Aquesta ciutat monestir està situada al nord d'Etiòpia. Els seus habitants són cristians ortodoxos. S'ha convertit en un important centre de peregrinació, ja que és la segona ciutat santa del país, després d'Aksum.

La ciutat va estar incomunicada fins fa pocs anys, mantenint els rituals mil·lenaris dels antics cristians. Les primeres notícies sobre aquell extraordinari enclavament començarien a arribar a Europa l'any 1521 a la Corona de Portugal. A Lalibela es poden visitar les seves impressionants esglésies tallades a la roca volcànica, les quals van ser construïdes durant el regnat de Gebra Maskal Lalibela. Tots els edificis van ser tallats directament a la roca, sense utilitzar cap material afegit. Entre totes elles destaca la de Beta Girogios, de quinze metres d'altura, amb planta de creu grega. Igualment importants són el monestir de Ashetan Maryam i l'església de Yemrehana Krestos, del segle XI. Gràcies a la tecnologia làser i a l'escanejat de la ciutat, podem fer una visita en 3D de Lalibela:

Llocs arqueològics a Oceania

10_ Nan Madol (Micronèsia)

Nan Madol, també coneguda com "la Venècia del Pacífic" és una sèrie d'illes artificials connectades per una xarxa de canals. En total la formen gairebé 100 illots. Aquest enclavament ha estat habitat des del segle I dC., encara que les construccions no van iniciar-se fins al segle VIII. Les van situar sobre un escull de corall en el què van anar aixecant la residència central pels nobles, el Madol Powe, o sector funerari, els illots per a la preparació dels aliments o els que elaboraven l'oli de coco.

El complex s'estén al llarg de 18 km^₂. La finalitat d'aquest conjunt era permetre un major control per part de la dinastia Saudeleur dels pobles rivals, ja que els obligaven a viure allà. Un dels aspectes que més ha cridat l'atenció dels investigadors ha estat la gairebé exacta correlació entre la tradició oral que ha passat de pares a fills, amb les restes que s'han anat descobrint en les excavacions.