‘Dia de Muertos’ a Mèxic. Tot el que necessites saber

Avui us parlarem d’una de les festes populars més famoses del món: el ‘Día de Muertos’ de Mèxic i l’Amèrica central. Aquesta celebració és patrimoni immaterial de la humanitat i és el dia més esperat de l’any per a la majoria de mexicans, bolivians i equatorians, i la festa es va estenent més i més en altres llocs de Sud-amèrica.

Les celebracions solen tenir lloc entre l’1 i el 2 de novembre, i és típic adornar les tombes, escampar-hi pètals de cempasúchil i col·locar-hi espelmes i encens i, potser, algun plat del gust pel difunt. Aquestes ofrenes tenen a veure amb la visió de la mort que tenien asteques i la cultura nauha, que la veien com un viatge. Llavors, cada regió de Mèxic té les seves particularitats, amb rues, fires, mercats… Tot amb un ambient festiu molt agradable.

Tal com el seu nom indica, el ‘Día de Muertos’ és una celebració per honrar la memòria dels difunts, i és per això que en molta imatgeria de la festa hi ha calaveres, esquelets i espelmes… En aquest article, farem un petit repàs històric d’aquesta gran festa, explicant-vos el què i el perquè. Llavors, també us donarem unes quantes pistes sobre com poder celebrar-la a Mèxic mateix… De moment, però, ja podem assegurar que la forma més fàcil de viure en directe el ‘Día de Muertos’ és apuntant-se al nostre viatge a Mèxic en grup, amb el que viurem la festa des de les ciutats de San Miguel de Allende, Guanajato i Morelia.

Història i evolució del ‘Día de Muertos’

Està àmpliament acceptat que l’origen del ‘Día de Muertos’ prové de la barreja dels costums funeraris de la cultura nahua, la maia, la civilització asteca i la del Teotihuacán amb la religió catòlica que els castellans dugueren.

Totes les civilitzacions precolombines creien en la vida més enllà de la mort i en la resurrecció. Els asteques creien en quatre destins diferents per a les seves ànimes, que s’hi dirigien segons la mena de mort que havia patit cadascun: el Tlalocan pels ofegats o qualsevol mort relacionada amb l’aigua o la tempesta; l’Omeyocán, pels guerrers caiguts i les dones mortes en part; el Mictlan, pels que tenien una mort natural; per últim el Chichiuacuauhco, on hi anaven a parar els qui no havien ni nascut. La civilització Teotihuacán creia en un inframon (que no hem de confondre amb infern) amb uns quants pisos, cadascun destinat a diferents persones, segons l’edat que tenien quan van morir.

En la cultura nahua, hi havia tres festivitats relacionades amb la mort en el seu calendari. No entrarem en detalls, però en aquestes festivitats la tradició marcava que, en començar la festa, s’havia de talar un arbre i, del tronc, penjar-hi el xócotl. Quan s’acabaven les festes, els joves havien de pujar al tronc per tirar a terra el xócotl, i les famílies solien muntar uns altars amb ofrenes per a recordar els seus morts, els quals es diu que són els precursors dels altars que es decoren durant les celebracions actuals. 

Recalquem, també, la importància que tenien els gossos Xoloitzcuintle en la seva creença i rituals relacionats amb la mort. Una raça sense pèl mil·lenària, que encara avui se l’associa amb la mort.

Tots aquests costums que mantenien mostren fins a quin punt era important el tema de la mort pels autòctons.

L’arribada dels espanyols també significava l’arribada del catolicisme i, per tant, del dia de Tots Sants, fent que el ‘Día de Muertos’ se celebrés l’1 de novembre. La festivitat de Tots Sants va anar influint-se d’elements nauhus i maies. D’altra banda, les fortes epidèmies que van afectar a tot el país, feren que el dia dels morts adquirís encara més importància i va ser a mitjans del s. XIX que el costum d’adornar les tombes es va consolidar.

Com es viu un ‘Día de Muertos’?

Quan pensem en el ‘Día de Muertos’ a tots ens ve al cap Coco (2017), la pel·lícula de Disney Pixar sobre un nen mexicà que passa un ‘Día de Muertos’ molt especial. No és un mal punt de partida per a veure quin ambient s’hi respira arreu, però la festa pot variar molt segons la part de Mèxic on la visqueu.

Ciutat de Mèxic

A Ciutat de Mèxic, una ciutat cosmopolita i moderna, la tradició més antiga de decorar les tombes dels més estimats conviu amb la influència de Halloween. Durant gran part d’octubre i la primera quinzena de novembre, a la capital s’hi organitzen centenars d’activitats. Els dies grossos, però, són durant la Mega Ofrena al Zócalo, del 28 d’octubre al 5 de novembre, amb altars monumentals a la Plaça de la Constitució i la col·locació de flors al pas de la Reforma. Els carrers s’omplen de gent i un ambient festiu ho impregna absolutament tot. En aquest sentit, el plat fort és al 4 de novembre, amb el Gran Desfile, una rua que dura 4 hores i mitja que comença als afores de la ciutat i acaba al centre, just al Zócalo.

San Miguel Allende

Aquesta ciutat, durant les festivitats del ‘Día de Muertos’, es converteix en un altar gegant ple d’ofrenes: flors cempasúchil, espelmes, ‘pan de muerto’ pertot arreu… El dia 1 de novembre hi ha la desfilada de Catrines. Les Catrines són aquestes calaveres tan típiques que veiem a la majoria de fotos que representen el dia de Muertos, amb les quals la majoria de Mexicans es pinten la cara. Aquesta imatge prové d’un gravat de José Guadalupe Posada en un diari el 1910, que el muralista Diego Rivera popularitzà posteriorment. Aquestes desfilades són molt semblants, funcionalment, a una rua de carnaval: es balla, es canta… hi ha molta gresca! El dia 2, hi ha concerts per tota la ciutat i les ofrenes de les famílies als seus difunts es fan enmig de la festa general que hi ha a tota la ciutat.

Guanajuato

A Guanajuato la festa dels morts es viu amb molta passió. Celebren, també, la desfilada de Catrines, però a més a més, també és un concurs. I aquest no és l’únic, també en fan un altre d’Ofrenes, amb uns altars impressionants, excèntrics en molts casos. Els tapissos florals que decoren els carrers són una altra de les grans atraccions de la ciutat; acolorits i cridaners, la majoria de ciutadans els contempla amb admiració.

Val la pena recordar que tant a Guanajuato com a San Miguel de Allende, podreu viure la festa en directe amb el nostre viatge en grup a Mèxic per gaudir del ‘Día de Muertos’. 

Oaxaca

A l’estat d’Oaxaca, al sud-oest de Mèxic, les celebracions del ‘Día de Muertos’ són molt especials. Els mateixos Mexicans veuen la tradició del dia dels morts a Oaxaca com a única en tot el país, d’una idiosincràsia espectacular. Els dolços i menjar no disten tant de la resta de Mèxic: ‘pan de muerto’, ‘mole’, calaveretes de sucre, tamales, mescal, nicuatole (postres semblants a la gelatina), dolç de carbassa i xocolata. Però el que marca la diferència a Oaxaca són els panteons. A la capital de l’estat, Oaxaca de Juárez, se n’hi troben tres: el Panteó General, el de Santa Cruz Xoxocotlán i el de Santa María Atzompa. Tots ells s’omplen de menjar, música i flors. També s’hi porten altars per a decorar-los i, amb tots els visitants, s’hi genera un ambient entre místic i festiu, molt representatiu del que és el ‘Día de Muertos’ a Mèxic.