Els parcs nacionals dels Estats Units. El top 10 de l’oest

Els Estats Units és un país molt vast, ple de contrastos i amb molts aspectes diferents per a apreciar. És per això que si es vol visitar cal anar per parts. Avui ens fixarem en la zona oest del país, en els estats de Califòrnia, Arizona, Wyoming, Utah, Colorado, Washington… Bé, allà on la majoria de westerns americans se situen. Entre grans esplanades de terra àrida i turons de formes úniques. Al fons, en molts casos, les muntanyes rocalloses ben nevades. És per això que aquí es troben els parcs nacionals més espectaculars de tot el continent, segurament.

Rocky Mountain, Mesa Verde, Joshua Tree, Death Valley, Arches, Canyonlands, Yosemite, Crater Lake… La quantitat de parcs nacionals que s’agrupen a l’oest és descomunal, n’hi ha un total de 35! I això sense comptar Alaska… La natura de l’oest dels Estats Units és tot un tresor que mereix ser conservat, així que no és d’estranyar la gran quantitat de parcs nacionals que hi ha.

De tots aquests, avui en farem una tria de 10, els més imprescindibles i, que si mai es viatja en aquest continent, són d’obligada visita. Esperem que aquesta petita llista us sigui d’ajuda!

A més a més, tenim organitzat un viatge en grup reduït amb el qual passarem per molts d'aquests parcs, més algun altre que no surt en aquesta llista... Aquí li podeu fer una ullada!

Els 10 parcs nacionals imprescindibles de l’Oest dels Estats Units

Hem fet una selecció de 10 parcs que ens semblen els més interessants, sigui per la seva biodiversitat o per la seva idiosincràsia paisatgística. La majoria, si no tots, com veureu, són altament fotogènics.

Parc Nacional de Yosemite

La vall de Yosemite s’estén per la carena de serra Nevada, i el parc nacional que duu el seu nom fa uns 3.081 km² i va aconseguir aquest estatus l’any 1864, essent el segon parc nacional més antic de tots els Estats Units. El 1984 va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat, i no és d’estranyar tenint en compte les impressionants vistes de penya-segats, salts d’aigua, rius cristal·lins…

La diversitat de paisatges que s’hi troben acompanya a la gran diversitat d’espècies que hi habiten, essent un tresor de biodiversitat. Un 95 % de tot el territori està catalogat com a salvatge, i amb sort s’hi pot 

Dels seus paisatges, sempre n’acaben destacant les cúpules de granit, el riu Merced, el Mount Lyell… Una bona porta d’entrada al parc si vens des de l’oest, és el Tunnel View, que dona unes vistes de Yosemite increïbles. Pel cantó est, els llacs Mammoth són una parada que val molt la pena.

Parc Nacional del Gran Canyó

La gran gorja que posa nom a aquest parc és una de les més conegudes del món. Declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i el parc nacional fou creat l’any 1919. Aquest parc es troba al nord-est d’Arizona, amb una extensió de 4926,66 km². La grandiositat d’aquest parc coincideix amb la del Gran Canyó, que fa uns 450 km de llarg i té una profunditat mitjana de 1300 m. A sota hi passa el riu Colorado que, naixent a les rocalloses, és el que va anar donant forma a les roques sedimentàries que ara tant ens meravellen.

Tot i que el Gran Canyó sempre capta totes les mirades, el parc presenta una varietat de paisatges impressionant. El gran canyó separa dues àrees del parc: el North Rim i el South Rim. El North Rim és més feréstec que el south, i els paisatges són ben diferents. Mentre que al nord durant l’hivern sempre està nevat, al sud el paisatge sempre és més accessible.

La millor porta d’entrada al parc és el Grand Canyon Visitor Center, al sud del gran canyó, i els millors punts per a albirar-lo són el Mather Point, el Yavahai Point i el Hopi Point.

Parc Nacional de Zion

El parc nacional de Zion es troba al sud-oest de l’estat de Utah, no gaire lluny dels estats de Nevada (oest) i Arizona (sud), just al nord del parc nacional del Gran Canyó. L’àrea del parc abasta els 593 km², i tot i no ser gaire gran en comparació als dos parcs dels quals ja hem parlat, la quantitat de visites que rep cada any el parc nacional de Zion ja dona una pista de la bellesa dels seus paisatges. Les vistes més espectaculars del parc són, segurament, les que ofereix el canyó Zion, que amb 800 metres de profunditat i 24 km de llargària és espectacular. A diferència del gran canyó, aquest combina els colors de la pedra ataronjada amb el verd de la vegetació de la vall.

Altres grans atraccions pels turistes i visitants són el Gran Tron Blanc, les gorgues del riu Virgin i els canyons de Kolob.

La millor porta d’entrada al parc és la ciutat de Springdale, on hi trobareu el Zion Visitor Center.

Parc Nacional de Yellowstone

Yellowstone no només és una sèrie de televisió. Molt abans ja va ser un Parc Nacional. De fet, va ser el primer parc nacional dels Estats Units i del món en rebre aquesta denominació. Es troba a l’extrem nord-oest de l’estat de Wyoming, tocant l’estat de Montana. La seva extensió és molt considerable, amb gairebé 9.000 km² d’àrea protegida, i va ser nomenat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1978. Yellowstone és la zona dels Estats Units dins el continent amb una biodiversitat més elevada. Curiosament, és una zona volcànica, i dins seu s’hi troben la meitat de guèisers i fonts hidrotermals del món.

Els paisatges són tan impressionants com les dades del parc. Llacs, canyons, rius i serralades de magnituds gegantesques… D’entre tots aquests paisatges, destaquem els Mammoth Hot Springs, el guèiser Old Faithful, el gran canyó de Yellowstone, les Gibbon Falls, la vall de Lamar…

El punt de partida més popular per entrar al parc és West Yellowstone, a Montana, des d’on pots endinsar-te molt ràpidament a la naturalesa verge i intacta del parc, gaudint de les vistes tan fascinants que ofereix.

Parc Nacional del Canyó Bryce

Al nord-est del parc nacional de Zion, a la zona sud de Utah, el canyó de Bryce sorprèn a tots els seus visitants cada any per les formes tan excèntriques de la seva pedra. Es tracta d’un parc nacional molt petit, de tan sols 145 km² d’extensió, que no cobreix gaire més que el mateix canyó. El clima és una mica més humit i fred que la zona del parc de Zion, i tot i la poca extensió, la diversitat de paisatges i climatològica és molt notable.

La curiosa forma del canyó, que tan bé es pot contemplar des de l’Inspiration Point, es deu a l’erosió d’un corrent d’aigua central, així que tècnicament no pot considerar-se un canyó. Més que això, se’l considera un amfiteatre natural.

Per a entrar-hi i fer parada, el millor és dirigir-se al poble de Kanab, que és un punt intermig entre els parcs de Zion, del Gran Canyó i del canyó de Bryce. 

Parc Nacional Grand Teton

Aquest és un parc nacional d’alta muntanya coronat pel Grand Teton (4.197 m), un cim espectacular, que destaca per trobar-se en un massís sempre nevat. Aquest es troba just al sud de Yellowstone, i té una superfície de 1.255 km². 

Ara bé, no tot és muntanya! De fet, aquest parc es caracteritza pels seus contrastos de paisatges i altures. Per un cantó, les planúries on encara s’hi troben alguns bisons pasturant, per l’altra, les muntanyes del Grand Teton, que dominen tot el parc i sempre estan blanques.

Sobre els llocs que no us podeu perdre del parc, destaquem el llac Jenny i el llac Jackson, el més gran de tots, dos llocs perfectes per a parar-hi, fer esports d’aigua durant l’estiu o per a navegar-hi en barca tranquil·lament. Una de les maneres de veure els paisatges del parc còmodament és fent la Teton Park Road, una carretera circular de 42 milles amb la que t’acompanyen unes vistes espectaculars. Les Hidden Falls són una altra parada que cal fer quan es parla del Grand Teton; unes cascades que cauen entre pins amb una potència i terrabastall que impressiona molt.

Per a visitar aquest parc, hi ha diferents entrades: des del sud el poble de Jackson o Moose, més al nord. Des de l’est, Moran, i des del nord, amb la ruta 191 es connecta directament amb el Parc Nacional de Yellowstone. 

Parc Nacional de Death Vallley

Amb 13.650 km² d’extensió, aquest és el parc nacional més gran de la zona dels 48 estats continentals dels Estats Units. Ocupant part de Califòrnia i Nevada, i tocant la part nord del desert de Mojave, aquest vast territori es caracteritza per la seva aridesa i les seves zones de tan baixa altura, per sota del nivell del mar. També és el parc més sec i calorós de tots, no és casualitat el nom que li van donar… La vall de la Mort. Tot i que aquest nom no és ben bé exacte, ja que s’hi troba més vida de l’esperada: plantes com grèvols del desert, mezquites, pins… De fauna, s’hi poden trobar muflons, rates cangur, llebres… Tots aquests amb una gran capacitat d’adaptació sota condicions de sequera.

La grandària d’aquest parc, a més a més, fa que sigui més divers del que ens podem imaginar en un principi. Ara bé, si es visita, no us podeu perdre Badwater Basin, el punt més baix i calorós dels Estats Units. Les vistes d’aquest indret són espectaculars: una capa de sal cobreix el terra i a cantó i cantó, a molta distància, les muntanyes de roca envoltant l’esplanada. Tota la regió de les Badlands proporciona unes vistes impressionants. Però també hi ha regions de dunes, regions muntanyoses…

Parc Nacional Sequoia i del Kings Canyon

Més a l’interior de Califòrnia, a l’oest de la vall de la mort, hi ha el parc nacional Sequoia que, com podem endevinar pel seu nom, està curull de sequoies, els arbres més grans del món. Al parc nacional sequoia hi ha el bosc gegant, que és on hi ha una major concentració d’aquest tipus d’arbres, i on també s’hi troben els exemplars més grans del món. El que més, el General German Tree, de 83,8 metres d’altura i 31,1 metres de circumferència a la copa.

Però aquest parc nacional ofereix molt més que sequoies. Just al nord, enganxat a ell, hi ha el Kings Canyon. Els dos són parcs nacionals per si sols, però es troben tan lligats que se’ls sol mencionar junts… I no és d’estranyar, ja que són la combinació perfecta. Aquest últim és un congost envoltat per grans muntanyes de granit. La més alta és North Palisade (4.343 m), i els paisatges que es formen són espectaculars: rius, llacs, cascades…

La millor porta d’entrada a aquests parcs nacionals són les ciutats de Fresno i Bakersfield, des d’on es connecta fàcilment a pobles que es troben a les portes de la naturalesa, com Springville, Three Rivers o Lake Isabella.

Parc Nacional Rocky Mountain

El gran sistema muntanyenc que travessa els Estats Units de nord a sud i que separa est i oest pot viure’s en tota la seva esplendor en aquest parc nacional ple de desnivells, boscos i fauna salvatge. Amb una superfície de 1.076 km², aquest parc se situa al bell mig de les rocalloses, al nord de l’estat de Colorado. Aquest parc es troba entre altures de 2.396 m i 4346 m, tot sent un dels parcs nacionals més alts dels Estats Units. Glaceres, llacs, valls, cims, boscos de pins, prats verds… El paisatge de les rocalloses és muntanyenc però molt divers, i des del punt de vista del visitant hi ha moltes maneres de gaudir-lo.

Els llacs de fantasia que veiem en pel·lícules i fotografies, com el Bear lake, l’Emerald lake, el Dream lake o el Bierstadt lake poden visitar-se amb facilitat fent una ruta senderista. També es poden tenir vistes privilegiades dels molts 4.000 nevats que conformen les rocalloses.

Els ossos bruns no són escassos, i amb sort es poden veure des de les carreteres panoràmiques que passen per les rocalloses, la més important de les quals, sens dubte, és la Trail Ridge Road. Tampoc hi falten ants, uapitís, castors, cérvols… La riquesa del parc és extraordinària, i les experiències que s’hi poden tenir, memorables. Sobretot pels amants de la muntanya.

La millor manera d’entrar al parc és a través de Boulder, la ciutat que és a les portes de la muntanya, just al nord-oest de Denver.

Parc Nacional Olympic

Aquest parc, a diferència de la resta de la llista, és a tocar del Canadà. Concretament, al nord-oest de l’estat de Washington, més a l’oest de Seattle. Aquest parc es troba en la península que forma l’entrada de Puget Sound al continent. La superfície d’aquest parc nacional ocupa 3.734 km², i va ser declarat patrimoni mundial de la UNESCO el 1981.

La seva varietat de paisatges és fascinant. Des de la zona muntanyosa, amb cims que sobrepassen els 2.000 metres, fins a les costes escarpades de Neah Bay, tot passant pels frondosos boscos que rodegen les muntanyes Olympic.

La forma més clàssica d’entrar en aquest parc és fer-ho per la US 101 des de la ciutat d’Olympia. La primera parada del parc, el llac Cushman, és tan sols a una horeta en cotxe. Gairebé tota la regió dona una sensació de natura intacta, visitis el que visitis és com si et trobessis en una època prehistòrica. Els que vulgueu visitar la muntanya i tenir vistes des de les altures, l’Hurricane Ridge (2.064 m) pot ser una gran opció, ja que és una de les muntanyes més accessibles de l’Olympic. Pels qui preferiu paisatges més marítims, la Ruby Beach i la Rialto Beach són dues opcions que us oferiran diferents perspectives de la costa de la península de l’Olympic. L’altra cara d’aquest ecosistema és la selva de Hoh, al voltant del seu riu homònim a l’oest de la península, un bosc frondós ple de vida, amb una diversitat descomunal: pins, cedres vermells, aurons i pollancres… I de fauna: ants, ossos bruns, linxs vermells, ossos rentadors, mussols… Amb sort, se’n poden veure uns quants exemplars!

Si teniu la intenció de visitar alguna d’aquestes joies de la naturalesa, esteu de sort. Nosaltres tenim un viatge a l’oest dels Estats Units, passant pels parcs nacionals de Yellowstone i del Gran Canyó, entre d’altres. Si voleu més informació, podeu trobar-la aquí!