Els pobles de la costa d'Eslovènia

Hi ha alguns pobles de la costa d'Eslovènia que ja, per si sols, justificarien un viatge a un dels països amb més encant dels Balcans. Eslovènia té pocs quilòmetres de costa, en comparació amb l'extensió de la resta del país: uns 45 quilòmetres, però en ells hi ha diverses localitats plenes d'encant. Eslovènia és un país de la Unió Europea, que va estar integrat a l'antiga Iugoslàvia, de la qual es va independitzar el 1991. En el moment de separar-se ja era el país més desenvolupat de tots el que formaven la federació.

ⓒ slovenia.info Jacob Riglin

La seva història es remunta a l'antiguitat, trobant-se en el país importants jaciments arqueològics de l'Edat de Ferro, i florint especialment en l'època de l'Imperi Romà, a qui proveïen de minerals imprescindibles per a la fabricació de les seves armes. El país va viure una edat mitjana convulsa i complicada, amb lluites constants en defensa del cristianisme, o per l’hegemonia dels territoris, fins ben avançat el segle XIV.

Posteriorment, entraria a formar part de l'Imperi Austrohongarès, en pertànyer al país a l'àmbit d'influència dels Habsburg, en el qual estaria integrat fins que el 1918 es va unir al Regne de Iugoslàvia, juntament amb Serbis i Croates. Actualment, és una república parlamentària, amb un president elegit democràticament cada cinc anys.

La costa d'Eslovènia

L'escassa distància que separa Croàcia d'Itàlia, uns 47 km, són els que Eslovènia té de costa. En aquest tram trobarem platges encantadores, pobles plens d'història, amb cases de colors que semblen Venècia en miniatura, o castells construïts sobre escarpats penya-segats. La naturalesa està sempre present a la costa d'Eslovènia, ja que fins i tot les localitats que es troben en viatjar per ella s'emmarquen entre boscos frondosos. De fet, és el tercer país d'Europa en superfície boscosa, amb el 60% del país ocupada per vegetació.

Els pobles de la costa d'Eslovènia

Com esmentava abans, els pobles assentats a la costa d'Eslovènia són una delícia per al viatger. Entre tots ells ressaltaria els següents:

Izola

ⓒ slovenia.info Jacob Riglin

Aquest antic poble de pescadors s'ha convertit en una petita localitat amb un nucli antic ple de tradició. És un lloc ideal per gaudir de la gastronomia local a preus molt raonables. Durant l'edat mitjana va estar controlada per la República de Venècia, una relació que encara avui està present en algunes construccions i edificis. És el més tranquil de tots els pobles de la costa, per la qual cosa és un lloc ideal allunyar-se del bullici turístic i gaudir si viatges amb nens.

Portoroz

ⓒ slovenia.info Darinka Mladenovic

Portoroz, una de les principals ciutats de la costa d'Eslovènia, ofereix al visitant un ambient animat, tant de dia, amb la seva oferta d'activitats esportives, com de nit. La localitat és famosa pels balnearis i centres de spa, on es pot gaudir dels seus tractaments de fang o d'aigües salines.

L'arquitectura de Portoroz ofereix exemples de la construcció Eslovena dels segles XIII al XVIII. Moltes d'aquestes construccions són testimoni de la importància que va tenir Portoroz com a centre de descans de l'aristocràcia europea durant els segles XIX i bona part del XX.

Piran

ⓒ slovenia.info Barbara Kožar

Aquesta localitat, probablement la més bonica de la costa d'Eslovènia, va ser famosa durant segles per la gran qualitat de la sal que produïen les seves salines. El seu nucli antic emmurallat és considerat un dels més emblemàtics del mar Adriàtic, i és un lloc perfecte per passejar i perdre-s’hi passejant. A la part alta de la ciutat s'alça la seva catedral, des de la qual es tenen unes vistes impressionants de la ciutat.

Al costat d'ella s'alça el campanar, amb un marcat estil venecià. A l'extrem de la ciutat s'aixeca la torre circular de l'Església de Sant Climent, construïda al segle XIII. Hi ha moltes més edificacions que val la pena visitar a Piran, com l'Església de Sant Pere, la casa de Giuseppe Tartini, una de les més antigues de la ciutat, o l'Ajuntament de Piran, una construcció del segle XIX d'estil neorenaixentista.